Cuaderno de viaje

Cuaderno de viaje de Craig Thompsom (publicat per Astiberri Ediciones) no pretén ser un còmic, tot i que es vengui com a tal, i tampoc pretenia ser publicat en el moment en que es va fer, va ser creat com a diari d'un viatge que Craig Thompson va fer per Europa i el Marroc durant 2 mesos l'any 2004. El diari es divideix en dos parts: la corresponent a Europa, que serien la primera i la última part del diari, i la corresponent al Marroc que seria la part del mig. Craig Thompson és un afamat dibuixant de còmics nord americà que ha guanyat diversos premis per la seva obra anterior, Blankets, que val a dir que és un còmic genial.

Thomson arriba a Europa convidat per la seva editorial a França i per qüestions laborals, és aquesta vesant la que el porta a diferents llocs d'Europa (França sobretot), però també els Alps i Barcelona (que per cert li encanta). Al Marroc hi va de vacances, fent una pausa de la seva gira Europea. Llegint el diari veus com Thompson gaudeix de la seva visita a Europa, envoltat d'amics coneguts i col·laboradors que el conviden a casa seva, a conèixer les seves famílies, etc, tota l'estona està sota la protecció d'algú. La part del Marroc és ben diferent, en Thompson s'ho passa malament de veritat, i així ho explica al quadern. La sensació que un té llegint el diari és que a l'autor no li agrada massa viatjar, i sobretot que no li agrada viatjar sol. De fet el diari d'un viatge passa a ser un diari personal que se centra molt més en els sentiment , manies i paranoies varies de l'autor que no pas en el viatge (i quan te n'adones d'això és quan veus que originalment aquest diari il·lustrat devia ser originalment un diari personal no pas un diari de viatges i que el títol de l'obra és més comercial que altra cosa). Quan parla del viatge pel Marroc en si, en Thompson, parla sobretot de les mil maneres en que ho passa malament, un altra tema és Europa. A Europa sembla que s'ho passi millor, a l'estar amb gent sembla que està més còmode i pot gaudir de la gastronomia de les gents i dels llocs, tot i que no deixa mai la vessant més personal, introspectiva i un xic egocèntrica que domina tot el llibre (val a dir que l'autor ja reconeix que és així a la primera pàgina).

Pel meu gust poder se centra massa en aquesta part més personal, però tot el que sents també forma part del viatge que fas no? Tot i això val la pena llegir-ho, si poder la historia pot no agradar-te, depèn de si et cau bé o malament l'autor, els dibuixos de Thompson son preciosos i molt elegants i es una delícia veure com plasma amb senzillesa els carrers de Paris, de Barcelona o els mercats al Marroc.

doot doot Garden

This entry was posted on dilluns, de setembre 17, 2007 and is filed under ,. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0. You can leave a response.