Pur Beurre

Per mi fins ara aquesta expressió no volia dir absolutament res però des de fa un parell de setmanes que estic treballant a la Bretanya i ha acabat per ser el centre de la meva existència i del meu cicle gàstric. En aquest petit país només viuen per ingerir mantega en quantitats industrials, poder exagero, bé si, exagero, però no massa. La gastronomia local es basa en la mantega. Exemples, les Creps. Demanis la crep que demanis (plat inventat a la Bretanya i consumit arreu del planeta) a tots els hi posen mantega, sigui de xocolata, sigui de mel, sigui de sucre, és igual, una bona capa de mantega de mínim 2 mil·límetres de gruix per tothom. Però no és el pitjor, tenen una mena de pastís, el Kouign amann, podríem considerar-ho una hipercrep, doncs consta de capes de pasta de fulla, que a part de la pasta i el sucre conté un 32% de mantega concentrada... 32%!!! Concentrada!!!, val a dir que està boníssim, a les meves artèries els hi encanta. Mencions especial mereixen també el Palets bretons, galetes amb una alta concentració de mantega (28-30%), o el Far breton, que també te una bona dosi de mantega i a més crema de llet. A part està el fenomen de menjar pa amb mantega en cada àpat, que sembla ser que cal lubrificar les artèries sovint, si no la sang no circula. À bientôt.

This entry was posted on dijous, agost 16, 2007 and is filed under ,. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0. You can leave a response.